Grups i artistes |
|
| YouTube clip "Dr.Hyde" |
Lo nunca dicho Sempre han existit grups que han volgut anar més enllà, que no s'han conformat amb el que els oferien les radiofórmules més populars, que han tafanejat en les tendes d'importació i derrerament a internet i que finalment han trobat en els punts més dispars del planeta, altres bandes tan curioses i inconformistes com ells en les que veure's reflectits. Aquest és el punt de partida dels madrilenys LO NUNCA DICHO: Les idees per damunt de tot. En el seu primer disc beuen “a morro” del so de grups que van des de Califòrnia fins a Alemanya, prescindint d'artificis i de tecnologia punta, amb cançons senzilles, pures, gairebé en estat cru, sense additius ni conservants. De fet han volgut mantenir la seva puresa al màxim prescindint de productors externs i enregistrant el disc a la seva pròpia casa i amb els seus propis mitjans. Els primers especialistes que els han vist en directe i escoltat les seves maquetes els ha qualificat de “els Relient K espanyols”, dels quals es confessen seguidors. Sense cap rubor admeten tenir influències des de Green Day a Madsen o Vanilla Sky, passant per Fountains of Wayne, Sherwood, Jimmy Eat World o fins i tot Yellowcard.
El mini-àlbum “Lo que se nos olvidó contar aqui” conté les seves primeres vuit lliuraments, amb menys d’ un any de vida, LO NUNCA DICHO està format per Àngel M. Álvarez (veu, guitarra i piano) després de deixar al seu anterior grup Piss on You i conèixer a la universitat a Álvaro González (guitarra, cors i teclats), poc després es van incorporar Carlos Coira (baix i cors) i Iván Abad (bateria) i les cançons van començar a sorgir. “Nuestro Momento” és l'elegida com primer single Pop Rock, guitarres enèrgiques, melodies amb màgia, tornades enganxosos .... pop en essència. “Nuestro Momento” obre el CD i és el primer single,
himne generacional amb tornada enganxós –ponte en pie
y sonríe, ahora es nuestro momento- . “Cristales Rotos”
és un pur exercici vocal recolçat per enèrgiques
guitarres, “Soy de Aqui” és pur pop rock, el disc
respira una mica amb “Nada por lo que volver” per tornar
fregant el punk pop en “Estamos Perdidos” o “No
me vas a parar”. El mini-àlbum conté fins a 8
cançons, fregant el llarga durada.
|
![]() |
|||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||