Grups i artistes |
|
|
MySpace/CarlosSiles |
Carlos Siles - cd - FyN-36
"Cuántas veces habré
intentado que jueges conmigo"-
8435015510602 "Quan ens trobem davant un artista que conjunta perfectament excel·lents lletres, ritmes elaborats i molt encertats i sobretot una veu única i molt característica, no tenim més que claudicar davant la seva grandesa" (Tolo Leal, Diario Còrdoba) Si a això afeixim l'enigmàtica portada amb la qual CARLOS SILES ens presenta el seu disc disc "Cuántas veces habré intentado que juegues conmigo", és clar que a la cel·lofana que l'envolta li queden pocs segons de vida... “Entenc les cançons com colors...” Que trobarem a l'escoltar-lo? "Entenc les cançons com colors. Crec que a cada cançó li correspon un color. En realitat crec que a gairebé tot li correspon un color", "a vegades sembla que li hàgim posat veu a una banda sonora d'una pel·lícula, i un s'adóna que tot i així, és enganxosa i la gent reacciona com reacciona davant una banda sonora, produint estats d'ànim". CARLOS SILES ha posat ja música a dos curts i un documental. Ha de quedar clar que no estem davant un cantautor a l'ús, la temàtica de les cançons, l'ambient, la sonoritat, la posada en escena, fins i tot l'acompanyament elegit de teclat - piano i violoncello, li situen més prop del costat més intimista i elegant de l'escena indie. Cello y piano l’aporten una sonoritat atraient i singular Tant en directe com en el disc, s'acompanya de: Javier "Coque" Fernández (teclat, piano i vibràfon) i d'Elena Pérez (violoncello) "És única improvisant i adaptant-se a qualsevol tema de la manera més original possible". "Al disc hi ha xilòfons, òrgans, glisandos de cello, guitarres amb celleta... tot molt aparentment infantil, però amb evolucions més fosques. Hi ha reminiscències a música dels Beatles de l'època més lisèrgica, o a Elliot Smith en el tractament de les gairebé invisibles dobles veus de moltes de les cançons, però mantenint gairebé sempre un so contundent i a vegades pròxims, Neil Diamond o coses per l'estil". "La producció és arriscada, cert, i anem en principi a per un públic reduït, no perquè vulguem, sinó perquè així està dictada tota la música”. Si li preguntes per qui ha pogut influir-li, et dirà: Elliott
Smith, Jorge Drexler, Rufus Wainwright, Christina Rosenvinge o els
Radiohead, sense oblidar a The Beatles, "Als 11 anys volia fer
cançons com les que feien els Beatles", "M'encanten
les pinzellades clàssiques a la música moderna, vaig
decidir incloure un violoncello per la cançó Eleanor
Rigby". “Tobogán” (1er single) t’atrapa y t’acaricia la pell” Resulta difícil enamorar-se solament d'una cançó... "Tobogan" (primer single), "Cenicienta", "Baila Nena", o el joc de paraules de "Cuadradorredondo", totes tenen alguna cosa que atrapa i que et toca la pell.... "les lletres i les cançons tenen inevitablement reminiscències infantils, caigudes, vols, salts... i l'atmosfera sol començar com alguna cosa innocent o infantil tornant-se en una cosa fosca”. En aquest disc, Carlos ha pogut comptar amb col·laboradors
i a la vegada amics de luxe: El disc està produït per Antonio Astray que atresora una gran experiència gravant directes a molts grups indies d'Espanya i ha produït entre d'altres a Félix Arias (la meitat de Lovely Luna al costat de Xoel López) a Paul Collins… I d'on ha sortit CARLOS SILES? Ja hem dit que és natural de Granada, als 14 anys va començar a compondre cançons, però no va ser fins que va sortir a estudiar cap a Madrid, quan va començar a mostrar-les al públic als escenaris de les més importants sales de Madrid i alguna escapada per la resta d'Espanya, tot això va donar com a resultat una primera maqueta en 2005. En directe, a més d'oferir les seves pròpies cançons, li hem pogut escoltar versions molt personals de cançons de Jorge Drexler, The Turtles o de The Temptations. CARLOS SILES presentarà el seu disc “Cuántas veces habré intentado que juegues conmigo” a la Sala Clamores (c/. Alburquerque, 14, metro Bilbao) de Madrid el proper 7 de Maig. "Perquè ara és impossible tirar-se endarrere. És una necessitat. Un vici". |